Aureli Puig i Escoí (les Coves de Vinromà, 1937) de petit, amb la família, marxaren com a refugiats de guerra al poble de Terrateig. En acabar-se la contesa, retornaren a la població de Torreblanca. Als cinquanta anys va decidir emigrar de l'urbs i muntar una granja de conills, fins que es va jubilar i va reprendre amb més força les seues inquietuds de lletraferit cultural. Es considera un valencià del Maestrat i, en l'aspecte social, diu que s'estima les coses senzilles: “la tranquil·litat i la ruralia, relacionar-me amb el poble senzill i anònim que ha viscut amb dificultats, que si se'ls sap escoltar són una font inesgotable de saviesa tradicional”.
Font: Edicions del Bullent.